Armari càpsula sense llençar roba

Fa anys, abans de descobrir el mètode KonMari, sentia la necessitat de millorar l’aspecte del meu armari. Estava endreçat, sí, però no el veia bonic i lluminós com jo volia. Cada dissabte m’hi passava l’estona tornant a plegar els jerseis i les samarretes. La imatge de foto de revista em durava uns quants dies, però de seguida tornava a semblar trist. Un diumenge d’abril al matí, no recordo com, vaig trobar un article a internet sobre l’armari càpsula o Projecte 333. No n’havia sentit a parlar mai. Aquell mateix matí el vaig posar en pràctica i ja no he tornat enrere.
El Projecte 333 el va crear Courtney Carver el 2010, buscant una vida més senzilla i minimalista. Consisteix a triar trenta-tres peces del teu armari amb les quals passaràs tres mesos. La idea és que sigui la teva roba preferida, que combini entre si per donar-te looks diferents i que et serveixi per a l’oci, la feina i les diferents ocasions del dia a dia. A l’inici de cada estació fas una nova selecció de trenta-tres peces o l’adaptes segons si arriba el fred o la calor. Als meus cursos i tallers explico que és com fer-se una maleta per a tres mesos.
Aquestes trenta-tres peces que tries són: roba de carrer, sabates, abrics i complements, com ulleres de sol, bufandes i bosses. Què «no compta» en aquesta selecció? Doncs la roba interior i d’estar per casa, els pijames, el banyador i la roba d’esport (que facis servir per fer esport, eh, no per passejar el gos).
T’explico la meva experiència: quan vaig obrir l’armari per buidar-lo i fer la selecció, vaig pensar que trenta-tres estava molt bé, però que només era un número i que jo me’l saltaria olímpicament. Que si em quedava quaranta o cinquanta peces en lloc de trenta-tres no passava res, no havia de donar explicacions a ningú.
Amb tota la roba feta una muntanyeta sobre el llit, vaig començar a triar les meves peces ultrapreferides i les que més em posava. Que també em resultessin còmodes i em fessin sentir bé. Aquest mètode no implica desprendre’s de la roba (a diferència del mètode KonMari), sinó guardar-la a part o en alguna caixa tancada, per tenir-la disponible al següent canvi d’estació. Però he de dir, a favor de la mestra japonesa, que vaig aprofitar per fer tria a fons i em vaig quedar com nova i alliberada.
Jo, personalment, vaig triar aquestes peces, però això és lliure:
- 2 pantalons llargs
- 1 pantaló curt
- 1 faldilla
- 3 jerseis
- 4 samarretes
- 3 tops sense mànigues
- 1 caçadora
- 1 fulard
- 2 bosses (una de gran i una de més petita)
- 1 parell de sandàlies
- 1 parell de vambes blanques
Aquesta era la meva maleta per a la primavera. Si tens nocions bàsiques de matemàtiques, com jo, veuràs que només són vint peces, i no trenta-tres. Vaig al·lucinar, perquè em pensava que necessitaria més roba per viure. Fent la selecció em vaig adonar que normalment només em posava una petita part del meu armari i que la resta de la roba em molestava visualment cada matí a l’hora de triar què em posava.
Com que, segons el Projecte 333, tenia marge per a tretze peces més, hi vaig afegir una brusa, perquè no es digués, i dos parells d’arracades, dues polseres, dos collarets i tres anells. Això sumava trenta. Em vaig quedar amb aquest número en lloc d'«omplir» fins a trenta-tres, per si al cap d’uns dies volia afegir alguna cosa de la caixa (que se suposa que no s’ha de fer, però era la meva primera vegada amb el Projecte 333 i no les tenia totes) o em comprava alguna coseta.
I hi vaig afegir res més? Al contrari. No vaig arribar a posar-me tota la roba. Em posava la que més m’agradava de la selecció, la que em feia sentir millor i la que em resultava més còmoda. Em vaig comprar algun caprici? Què va. Perquè passejava pel carrer amb la seguretat de tenir prou roba i que, a més, m’encantava.
Ja no vaig tornar a endreçar l’armari els dissabtes al matí, perquè sempre es veia lliure i relaxant. Cada matí triava la roba i els complements en cinc segons i em sentia sempre ben vestida i afavorida. Tenia un armari que reforçava el meu estil i es veia alegre i lluminós. Des d’aleshores, no he parat de recomanar aquest mètode en tots els meus cursos i tallers. El fas servir? T’animes a provar-lo?
Més idees sobre roba
Com endreçar els mitjons desaparellats
Què passa dins la rentadora perquè els mitjons en surtin sense parella? És un misteri misteriós. El que sí que et puc resoldre és on guardar els que esperen la seva parella.
Com endreçar les bosses de mà
Reuneix-les totes i tria amb quines bosses (o bossa) vols viure. Després, unes quantes maneres de guardar-les perquè l’armari quedi endreçat.
Com endreçar les sabates
Quin desànim, entrar a casa i trobar-te les sabates de tota la família escampades pel rebedor i pel passadís. T’explico com evitar-ho.