Clara MassonsOrdre Contacte
Fer triaOrdre mental

El meu estiu transformador

El meu estiu transformador

Aquests dies em ve al cap aquell estiu meu transformador. Aleshores encara era traductora i em vaig passar tot el juny i el juliol treballant moltes hores i amb molta pressió. No havia planificat cap escapada per a l’agost perquè ni tan sols sabia si podria fer vacances.

I va començar l’agost, el mes que havia esperat tot l’any, i tot i que era de vacances no tenia ganes de fer res. Estava esgotada i sense plans. No m’havia tret de sobre l’estat d’alerta del juny i el juliol. Tots els meus amics eren fora de la ciutat, aprofitant l’estiu. I a mi només em venia de gust mirar la col·lecció de pel·lícules de Hitchcock que m’havia deixat el meu veí, entrar i sortir de la dutxa i, com a molt, baixar al carrer a prendre un gelat a la tarda.

Em vaig adonar que aquell estiu el passaria sola a Barcelona i que de seguida tornaria a la rutina de setembre. Llavors vaig fer un clic. Em va venir de gust seure a terra (estava fresquet) a revisar apunts, documents, fotos de quan havia anat de colònies i el que sortís. Vaig començar i ja no vaig poder parar. Com el Diable de Tasmània dels dibuixos animats, vaig recórrer tota la casa llençant «per si de cas» i porqueries que no sé ni per què guardava. Al vespre baixava les bosses d’escombraries amb un somriure i una sensació de lleugeresa que encara em posa la pell de gallina quan ho recordo.

Allò no tenia res de fatídic ni d’avorrit. Era alliberador. Al matí em despertava amb energia i em posava a fer tria fins i tot abans d’esmorzar. Amb els dies, vaig repassar tota la cuina, l’armari de la neteja, els llibres, les revistes i els diaris, la meva roba, els calaixos del bany, els objectes de decoració, la bijuteria, les fotos que tenia penjades, els records, la roba de casa i la d’hivern. Fins i tot les plantes del balcó. Tot en silenci i sense música. Sense interrupcions ni obligacions. Va ser meravellós. I tan inesperat. Van ser uns quants dies, com et pots imaginar. A la nit escrivia els avenços al meu diari i, és clar, aprofitava per eliminar més i més documents i fotos que no necessitava.

L’últim dia, quan ja ho havia acabat tot i havia transformat la casa del tot només buidant i buidant, vaig anar a la perruqueria i em vaig atrevir amb el cabell supercurt. Necessitava fer tria també al meu cos i sentir-me ben pentinada tot el dia sense esforç.

Aquella tarda, la meva amiga Magda em va enviar un WhatsApp convidant-me a Cadaqués, i em va venir moltíssim de gust, és clar. Vaig fer la bossa en un segon, perquè el meu armari estava més minimal i potent que mai. Vam passar uns dies màgics, d’una relaxació interior autèntica, fent reflexions que crec que havia tingut adormides molt de temps.

Vaig tornar a Barcelona al cap de quatre dies i, en obrir la porta de casa, la calma va continuar dins meu. La casa sostenia aquesta pau i em preparava, tot i que jo encara no ho sabia, per a un setembre amb tres grans canvis meravellosos.

Més idees sobre fer tria